Personalment, crec que la finalitat o objectiu de aquesta activitat ha està molt amena i educativa, perquè, a part d’aportar-nos coneixements en l’àmbit de l’aprenentatge de la fusta, el seu ús i les eines necessàries, hem après a treballar amb grup, sense discussions. Malauradament ( i a la vegada) evidentment, la nostre joguina era massa complexe, per tant vam quedar a hores fora de l’horari escolar per tallar l’ocell tots en el taller del meu avi, ja que a l’escola, va resultar ser difícil, i vam trencar materials (serres), per tant, per no causar més destrosses, vam fer-ho finalment amb una Serra de marqueteria vella, que (gràcies al meu avi) va resultar molt àgil i útil. Aquesta és l’únic petit entrebanc o “inconvenient” que li posaria al projecte d’aquest tercer trimestre. Crec que els tres membres del grup ens em implicat per igual, tot i que uns tenien feines més complexes que d’altres. La veritat es que no m’esperava per a res el resultat final que hem obtingut, sabia que disposàvem d’un bon material, una idea original, però vam començar el projecte amb certa inseguretat que al principi en va impedir treballar amb poca fluïdesa, però al llarg de les setmanes vam obtenir i avui dia obtenim dos ocells que “volen” amb els quals els nens petits podrán jugar. Ens em sentit creatius, creadors, observadors...com si fóssim professionals! Gràcies Sr. Esteve per ajudant-se a emprendre el projecte i ajudar a tots els grups. Esperem que en treguin profit, ja que no ha estat fàcil(però tampoc impossible) i, per damunt de tot, que als petitons de P3 els hi agradi i en gaudeixin! A la pròxima entrada disposarem de l’imatge tan esperada de la joguina!!
